Ara mateix estic asseguda a la cadira de l'escola, està freda i és Coixa d'una pota.A la finestra,humitat,peró res mes.El temps acompanya el meu estat d'ánim.No se que fer.Avui la professora no a vingut al institut.Hem giro a la finstra,y de cop i volta.Neva.Petits copets de neu cauen léntament;enganxan-se' a la finestra sense voler.Els minuts pasen y el copets es fan encara mes grans.Ja fa estona que la classe s'han a adonat y deu minuts que hi són a la finestra miran el parais gelat.
Ja es l'hora,recullo y marxo cap a casa.Hem trobo al Pol a fora amb cara de trist. Li pregunto mentre baixem.Encara que no m'agradi que estigui així,aprofito que esta de aquesta manera per aproparme a ell.Diu que la noia que li agrada pasa d'ell.Amb temor li pregunto que qui es.No m'ho pot dir.No se que pensar.Que si sóc jo o que no té confiança suficient per dir-m'ho.No sé que hem preocupa més.Sense duptarlo el miro.I hem besa.Baix els floquets de neu que cauen lleugerament,ja no tenía fred,no m'hi importava res.Tan sols el que volia era estar així.RRRRIIIIIINNNGG!!!! ostres! m'he dormit!bo si més no arribaré a casa descansada
Es una sort enamorar-se, encara que sigui en somnis. Molt bé!
ResponderEliminar